HI HA GENT QUE NO TÉ NI IDEA QUE ÉS LA CUP

HI HA GENT QUE NO TÉ NI IDEA QUE ÉS LA CUP

A l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta es presenten 7 candidatures, tres de les quals en forma d’agrupació electorals.

Per un cantó tenim candidatures sota el paraigües legal d’agrupacions electorals. Candidatures que  a ningú se li escapa que  amaguen unes ideologies o millor dit uns interessos disfressats de transversalitat i altres que son un poti-poti de gent provinent de Ciudadanos, del partit de Duran i Lleida o Podemos tot barrejat amb empresaris, per cert candidatures que fa quatre dies externalitzaven serveis municipals i que ara diuen volen recuperar. Unes candidatures que posen èmfasi que això de governar un ajuntament és simplement un problema de gestió i que en la “gestió” d’un ajuntament no hi han ideologies quan tots sabem que no és cert.  Unes candidatures amb el  discurs que no  obeeixen a cap jerarquia de partit.

No entraré a valorar si la exConvergència ara reconvertida en JxCat o ERC,  PSC son partits jerarquitzats, puc tenir la meva opinió però en aquest article no hi entraré a fons a valorar-ho o si a les agrupacions  hi han tics de mesianisme,  em centraré en la CUP.

La CUP va néixer en el municipalisme i malgrat que anys més tard va fer el salt al Parlament de la Ciutadella en essència és i continua sent una candidatura basada en els pobles i ciutats. Unes candidatures d’Unitat Popular on el seu funcionament molt lluny de sistemes jerarquitzats i sotmesos a directius del president de torn o d'una elit continua treballant de forma horitzontal des de l’assemblearisme de base recollint  l’essència de la tradició llibertària i fugint de lideratge  messiànic.

Som pensadores i pensadors  lliures, crítics i malgrat estem en una organització de caràcter nacional i evidentment amb una ideologia basada en els valors de l’esquerra anticapitalista, el feminisme, el respecte al territori i convençuts defensors d’una república catalana com a eina de transformació social no tenim res a veure en el model clàssic de partit.

En definitiva quan hi ha gent que ens posa en el mateix paquet que els partits tradicionals o és senzillament mala fe o un profund desconeixement.

Salut! 

DEBAT CAPS DE LLISTA: DEBAT O MONÒLEG?

DEBAT O MONÒLEG?

Avui hem tingut el debat entre les i els caps de llista de les 7 candidatures que es presenten a Sant Cebrià.

Voldria aportar un anàlisi evidentment des de la subjectivitat i sense pretensions que cap tipus. En aquest sentit voldria fer un petit anàlisi de les intervencions dels diferents caps de llista.

Per un cantó hem tingut la senyora Sònia Scafa. Persona que per començar ja s’ha presentat com a alcaldessa enlloc de com a candidata. A mi personalment tal i com ha parlat no m’hagués fet falta sentir-la i no perquè no m’interessés el que deia sinó perquè senzillament estava fent un repàs a la revista subvencionada que va fer repartir a correcuita i que pocs després la Junta electoral la va il·legalitzar per propaganda electoral encoberta.  Voldria fer esment  una d’aquelles coses que ja ens té acostumats. Va fer  esment d’un local que diu que té pel CAP quan per part  de l’oposició no hi ha cap coneixement.  Una maniobra més que ja ens ha tingut acostumats a tots,  venent-nos fum o imposant el seu criteri sense cap consens. En definitiva egocentrisme en estat pur.

Per l’altre cantó teníem el representant de la reflotada Convergència de tota la vida en Jordi Marqueñoara en forma de Junts per Catalunya després d’haver passat pel PdeCAT. Unes intervencions que anaven en la línia d’assenyalar tot allò que s’ha perdut aquests anys i que ells podrien  “reconstruir” sempre amb el amb seny típic convergent i sense trencar un plat. Tal i com estan les coses serà difícil fer quelcom amb fonament “sense trencar un plat” però no podem esperar cap altre discurs dels exconvergents.

Després hem tingut la Mònica Garcia, la representant del 155 en aquest cas des del PSC. Una candidata que ha fet recordar aquelles coses bones que van fer quan van governar i passant per alt la nefasta gestió amb els seus socis dels moment ERC,TxSC, PSC i ICV. Una nefasta gestió que han ha portat a l’actual situació. També curiositat de la seva intervenció ha estat el fet que l’ajuntament assumiria el 100% de les obres de les urbanitzacions. Obres que només fa quatre anys volien fer pagar als veïns amb la seva integritat amb uns costos inassumibles  i sense cap consens entre el veïnat.

Després el representant d’ERC Albert Pla. Un representant sense cap experiència que s’ha centrat en allò que Sant Cebrià podria ser i no és amb boniques paraules però sense fonament. Una intervenció que també evidentment ha passat per alt tots els anys que han governat amb l’antiga CIU, i la resta de partits i per tant sense assumir cap responsabilitat de decisions erràtiques que encara arrosseguem com els projectes de les urbanitzacions, contracte de 25 amb Sorea etc.

Després hem tingut la intervenció de la tinent alcalde la senyora  Antònia Benítez  amb un discurs del be comú sense contingut i fent veure que tot el ha estat passant durant aquest anys ella no ha tingut res a veure quan la realitat ha demostrat que ha estat la crossa estable del govern durant aquests 4 anys.

Després la que ha parlat ha estat la Montse Figuerola de la CUP. Una intervenció que s’ha centrat en assenyalar que tots els partits que es presenten ja han governat i no han sabut resoldre els dèficits de Sant Cebrià. Que la CUP ha estat de facto l’única oposició real durant aquests dos darrers mandats portant a terme un munt d’iniciatives ciutadanes com la campanya de denúncia del preu de l’aigua amb la campanya “No és de rebut”, xerrades i mocions. Sempre amb un ajuntament posant pals a les rodes o senzillament ignorant les mocions aprovades. Un discurs que ha posat de manifest que una altra manera de fer política és possible amb els valors de l’esquerra, el feminisme, la participació ciutadana real i la transparència.

Per acabar hem tingut la intervenció de la senyora Cristina Romero. La  seva intervenció ha estat impregnada per una animadversió no dissimulada de la que va ser la seva cap de llista de fa quatre anys. Una animadversió que no li ha deixat al meu entendre desenvolupar un discurs assossegat i en clau positiva. Voldríem assenyalar alguna curiositat com el fet que va posar de manifest que si governessin tornarien a municipalitzar el servei de la brossa que ells mateixos van externalitzar fa quatre dies, com a mínim curiós.

Altres notes curioses han estat les claques. És evident que el 90 % de la gent que havia era gent vinculada a les candidatures que es presentaven entre altres coses per la nul·la difusió que n’ha fet l’ajuntament.

Un debat que ha transcorregut per part del públic amb atenció i en general en silenci amb un fet per mi a assenyalar,

És evident que tots els partits portaven la seva claca, fins aquí és lògic, però alguns han tingut la necessitat de aplaudiments cada vegada que el seu cap de llista intervenia.

Personalment penso que cadascun faci el que cregui però crec que això és més propi d’un reality show que un debat seriós. 

Per acabar la sensació final que ha estat més uns monòlegs amb certes  interaccions obligades entre les diferents persones candidates que un debat que ens aportés llum a tanta foscor. 

LA POLÍTICA MUNICIPAL A SANT CEBRIÀ "IS DIFFERENT"

La política municipal  a Sant Cebrià “is different “

La política de Sant Cebrià podríem definir-la com a rara avis en els darrers anys.

Tot va començar quan fa 4 anys va aparèixer una candidatura que es reivindicaven com a "no polítics" i que van recollir la indignació per una nefasta gestió del quatripartit municipal compost pel PSC, TXSC, ERC i ICV i que especialment va afectar a la gent que viu a les urbanitzacions. Una Candidatura que va aconseguir un molt bon resultat. Candidatura que a mig mandat va implosionar pels aires cosa que ha donat que dels antics representats d’aquest projecte en aquesta ocasió es presentin en tres candidatures diferents, Suma, JxCAT i AVSC

Pel que fa a les eleccions del 26 de maig aquesta vegada l'alcaldia se la disputen 7 candidatures, tres de les quals en forma d’agrupacions electorals o dit d'una altre manera sense cap vinculació coneguda fora del municipi. Dit això la CUP encara que és  un projecte polític de caire nacional va néixer des del municipalisme i per tant des del seu principi amb un clara vocació municipalista. 

Pel que fa a les agrupacions tenim de tot des de les que clarament tenen com objectiu continuar defensant les elits locals, després tenim les que volen mantenir el seu estatus personal  amb gent dins de les seves files  de l'àmbit ideològic de Ciudadanos i finalment un projecte que ha fracassat com a projecte col·lectiu, proposta electoral que dins de la seva llista porten des de antics militants de l'antic partit de Duran i Lleida, antics candidats de Ciudadanos, militants de Podemos i empresaris un poti-poti que costa creure que pugui mantenir-se cohesionat en el temps tenint en compte les grans diferències ideològiques. 

Per l'altre cantó tenim la quota del 155 en el cas representada a Sant Cebrià pel PSC,  després tenim la nova marca convergent que després de passar pel PDeCAT ara es presenta com a  JuntsxCat amb l'aportació de persones de la antiga AVSC  i ERC que després d'haver governat amb tothom convergents, socialistes, TotsxStCebrià etc ara volen donar la imatge del canvi com si mai hagessin tingut responsabilitats de govern entre altres un contracte de 25 anys amb Sorea.

Per acabar tenim la CUP que mai ha tingut responsabilitats de govern. Que durant dos mandats ha estat de facto l'única oposició portant a terme una tasca de fiscalització del govern i aportant un munt d'iniciatives moltes en forma de mocions. Mocions que en la gran majoria el govern elegit el 2015 no ha materialitzat.

Una candidatura amb noves incorporacions que vol i pot demostrar que hi ha una  manera de diferent de fer política a la que han fet la resta de candidatures,  que aportarà un plus en participació ciutadana, transparència en la gestió, respectuosa amb el territori, feminista i amb polítiques d'esquerres que posin per davant l’interès general amb de les elits i els interessos particulars.

Esperem que aquesta vegada la gent de Sant Cebrià faci un bon anàlisi de tot el succeït durant aquests anys i aposti per autodonar-se una oportunitat.

Com va dir en Fidel "La historia m'absoldrà". En el cas de la CUP no n'estic segur del tot.

La historia m'absoldrà". Aquesta és la frase final de l’al·legat que el comandant Fidel Castro va fer 16 d’octubre de 1953 en el seu judici per l'assalt frustrat dels quartels de Montada. 

Avui la CUP ha decidit no investir el candidat Mas cosa que amb quasi tota seguretat ens abocarà a unes noves eleccions "autonòmiques" i de facto aturar el procés cap a la república catalana.

Això ha estat així com a conseqüència  d'allò que es van està dient els seus portaveus en campanya electoral. Un relat que en cap cas va ser portat a debat a les bases i, per tant, un programa electoral que no reflectia cap posicionament al respecte.

Dir que el dogma del no Mas no va ser per iniciativa i en primera instància dels portaveus de la CUP sinó va ser la resposta de les diferents interpel·lacions d’altres actors polítics especialment  Catalunya Si Que Es Pot com a resposta al nostra posicionament davant un hipotètica investidura del senyor Mas Evidentment això no es feia grauïtament sinó amb l'objectiu d’intentar  desgastar políticament la CUP, o si més no, posar en dubte l’electorat.

Una qüestió que no vàrem saber gestionar d’una forma pro hàbil i així poder gestionar en un futur més o menys  immediat  una situació tan complicada com la que ens hem trobat finalment.

Un posicionament públic que ens ha portat a posar en un segon pla  un dels objectius fundacionals i estratègics de l’organització com és la consecució d'una República catalana independent.

Jo no tinc la bola de vidre per a veure que ens depararà el futur i les conseqüències de les decisions preses. En qualsevol cas i com va dir el “compañero” Fidel  esperem que “la història ens absolgui” per la decisió adoptada. En qualsevol cas avui no posaria la ma al foc que siguem absolts.

Salut i bon camí.

AMB LA PINÇA AL NAS

  

Des del 27 de setembre aparentment hi ha hagut  dues posicions irreconciliables. Una la de la presidència d’Artur Mas per part de Junts pel Si.  Una posició que defensava tota la candidatura encara que tots sabem que era el cavall de batalla de CDC.

Per un altre  cantó es troba la CUP presonera de les seves paraules on en tota la campanya electoral quan va dir que no investiria Mas.

Una candidatura la de Junts pel Si que va posar un cap de llista que no era el presidenciable i on el que anava el quart si que ho era. Amb un quart de la llista que només fa un any proposava ser el darrer d’una hipotètica llista unitària. Una llista que aniria l’últim però que en cap moment va aclarir si també hagués estat el presidenciable. Un presidenciable que també va firmar que no seria un obstacle per al procés.  

Per un altre cantó tenim una Esquerra Republicana on en les seves declaracions donava com a presidenciable el senyor Artur Mas però que en la boca petita hagués acceptat candidats alternatius de consens però que mai es va voler mullar-se en públic.

Una Esquerra que hauria pogut fer un paper d’àrbitre i que no ha volgut fer ja que aquesta equidistància li podria donar punts davant una  nova convocatòria electoral.

I per l’altra una CDC que malgrat perdre força elecció rere elecció s’agafa al tòtem d’Artur Mas. 

Sabem que la jugada perfecte per a tots era uns acords mínimament acceptables per a les dues parts amb un president de consens  donant-li  un paper rellevant a la figura d’Artur Mas en el govern per tal de preservar el suport social d’aquelles capes de la societat inscrites en l’entorn convergent.

Dir que la CUP no volgués en Artur Mas com a president no era per una mania particular a aquesta persona sinó perquè creia que la seva figura no era la ideal com el candidat per aconseguir fer eixamplar la base social a la causa republicana catalana  Eixamplament que tothom reconeix que és absolutament necessari.

En lloc d’això ha estat un acord molt per sota del que proposava la CUP i on la figura d’Artur Mas ha estat innegociable.

Fruit d’això han aconseguit visualitzar mediàticament a la CUP  com a l’única responsable  d’una hipotètica aturada del procés.

I com a efecte col.lateral tensionar a la CUP on no ha sabut treure’s de sobre d’una forma prou intel·ligent aquesta pressió aconseguint que els contrincants polítics erosionessin un projecte polític de transformació social rupturista i de futur.

A partir d’aquí el  resultat de la votació de l'assemblea d’aquest diumenge posarà a la CUP com els dolents de la pel·lícula on seran els que no han complert amb una promesa electoral o aquells que no han complert que  no posarien fre al camí cap a la República Catalana.

En qualsevol cas i davant aquest atzucac estem amb allò del “guatemala” o el guatepeor”. Guatemala  és investir un president que no eixampla la base social amb un acord bastant deficitari i per l’altre “guatepeor” trobar-nos en unes noves eleccions en un resultat incert  tornant amb una lògica autonomista i on ningú ens garanteix que el projecte republicà català sumi més adhesions.

En qualsevol cas els resultats  de les eleccions espanyoles han donat un resultat que podria reafirmar que l’eixamplament a la causa republicana catalana és possible.

Gran part del votants de la òrbita d’Iniciativa-Podem-En comú el que reclamen és un canvi de paradigma social i que molts d'ells  l’àmbit territorial no ha de ser un destorb. Una transformació social que veient els resultats de les espanyoles això no serà possible a nivell de l’Estat Espanyol.

Aquesta conclusió la precipitaria un acord Junts pel Si-CUP on faria moure peça a l’estat en la línia d’un pacte per anar a un govern de  “salvación nacional” de PP-PSOE-Ciudadanos per a salvaguardar la integritat del Reino d’Espanya i així fer que res no canvïi.

Aquí es demostraria que el  canvi social no és factible per la via espanyola autodeterminista de Podemos  i l’única possible és a través de la creació de la República Catalana.

En qualsevol cas un vot afirmatiu per aquest diumenge seria un vot estratègic i amb la pinça al nas ja que entenc que l’acord no ha estat resultat d’un “win” “win” sinó d’un “ho agafes o ho deixes”.