LES CANDIDATURES MUNICIPALS DEL NO SE / NO CONTESTO
L’altre discurs també és el clàssic que es presenten a una eleccions per a fer una
bona gestió municipal, com si els que tenen ideals polítics no fan gestió. Si
fos això ja no caldria eleccions aquesta funció la podria fer una gestoria,
però la gestoria hauria de prendre decisions polítiques per exemple si l’aigua s'ha de “gestionar” per una
multinacional com SOREA o que el poble recuperi la seva “gestió”, o si la llar
d’infants sigui de titularitat pública o la subcontractem a una empresa privada o si cedim l’escola per a fer
un acte democràtic com votar malgrat que hi hagi un estat que et digui que no
es pot fer.
En les eleccions municipals una de les
característiques és el sorgiment de candidatures on presumptament no hi ha cap
ideologia on es vol diferènciar amb aquells amb “idees” poítiques a aquells que són asèptics en teoria políticament
parlant.
A partir d’aquí em sorgeixen diferents
dubtes de tipus existencial, els de ni de dretes ni d’esquerres aposten per exemple
per la gestió pública o preferirien externalitzar i privatitzar serveis? o els
que diuen que no són polítics i es presenten a unes eleccions municipals no es
presenten a unes eleccions de caire polític? O els que declaren uns ideals polítics deixen de tenir la categoria de veí i passen a un estatus diferent?
No ens enganyem discursos d’aquest
tipus no amaguen una manca d’ideologia sinó un tacticisme de caire electoralista
per intentar captar votants de tots tipus d’ideologia o simplement aprofitar el descrèdit de la política.
En qualsevol cas aquest discurs
apoliticista s'alimenta del descrèdit d'unes elits
polítiques amb uns polítics que han estat els responsables de
l’actual crisi. Una crisi que no és tal
sinó una veritable estafa on mentre s’han rescatat als bancs s’ha deixat milers
de famílies al carrers. Un crítica que evidentment comparteixo
Tots i totes ens faríem trampes si diem que des
dels ajuntaments no es fa política perquè se'n fa i de la més propera a la ciutadania.
Voldria recordar tota aquella gent que
per les seves idees polítiques han sofert exili, tortures i fins i tot la
mort. Persones que simplement lluitaven
per uns ideals. Uns ideals en forma de justícia social o per a la llibertat
d’un poble .
Reivindico la utopia de la política que
lluita per una societat més justa. La utopia dels valents que dia dia
s’afronten al poder dels intocables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada