El debat que està havent aquest dies sobre si la CUP havia d’anar o no
a la manifestació de l'ANC és un debat segur que a mig termini ens farà madurar,
o això espero.
Pel que fa a arguments a favor per anar a una com per anar a l’altra en
podem trobar un munt però entenc que aquest no és el tema. Crec que s’hauria
pogut trobar un punt d’entesa que satisfés a totes les sensibilitats però
això no ha estat possible.
Per una part hi hagut l'argument que l’alliberament nacional
sempre a d’anar lligat amb l’alliberament social i per això que no podem anar
amb aquells que podem considerar-los revisionistes, convergents rebotats, en definitiva aquells que defensen l'actual status quo social.
I per dir-ho alguna manera, l’altre part, que s’hauria d’haver treballar més algun tipus d’entesa amb l’ANC.
Mai no s’ha negat les dues potes de la nostra lluita. Més jo diria en aquest
animal que és l’esquerra independentista no només té dues potes sinó d’altres d’igual
importància com la defensa del territori, la lluita antipatriarcal, el respecte
a les llibertats individuals etc. En definitiva un model de societat centrat en
l’ésser humà com a valor central en contraposició del capitalisme centrat amb la cobdícia, el guany com a valor absolut, etc.
Com podem conjugar aquest valors i al mateix temps reconèixer que
moviments com l’ANC o el 15M tenen la seva importància? és tant fàcil com estar.
Estar on es faci bullir l’olla.
Podem estar d’acord que certs plantejaments no estarem d’acord però tampoc no podem tatxar-los tots de revisionistes. La
manera de corregir o intentar incidir en els nostres plantejaments és estar on hi ha moviment, o això no
és també Unitat Popular?
Per altre banda qui fa 40 anys que lluita per la independència?
L’Esquerra independentista. Qui som els hereus dels independentistes que sortien
al carrer els anys 80 quan érem quatre gats?
I ara quan sembla que hi ha una majoria social que està per la
independència encara que sigui en el Principat,
i per tant, en certa manera podríem recollir
fruits de tants anys de lluita, ens erigim com l’autèntica i
irreductible vanguarda que no vol que se la confongui ni barregi amb ésser polítics
sense puresa ideològica o titllats de dretans.
Fem més memòria. Tot això de l’ANC no ha sorgit del no res sinó que ha
estat un procés que curiosament el seu bressol va ser una CUP local en aquest
cas Arenys de Munt. El 13 de setembre d’aquest any farà 3 anys de la primera
consulta popular per la independència. Consulta que va donar peu a que un munt
de municipis s’adherissin a aquesta iniciativa. Un fet que va posar en escac
tot un Estat Espanyol i ser primeres planes a la premsa internacional. Per
donar seguiment a aquesta iniciativa va sorgir l’ANC, un moviment amb moltes
mancances com una poca implicació al fet territorial dels Països Catalans ni a
qüestionar el model social. Però l’esquerra independentista no és en certa
manera responsable que els nostres plantejaments no hi siguin presents a l’ANC atès
que encara que hi ha gent de l’EI majoritàriament no és l’opció predominant?
En definitiva és molt fàcil dir que nosaltres tenim la puresa
ideològica i quedar-nos molts satisfets de la nostra integritat.
Potser si que serà la posició que segueix certa coherència però des del meu punt de
vista no és la més intel·ligent políticament parlant.
Crec que allò més intel·ligent hauria estat que l’EI fos present a la manifestació de l’ANC amb la
nostra pancarta i amb els nostres plantejaments de caire social i rupturistes
tal i com ja vàrem fer el 10J. Entenc que això no seria renunciar a res ens el contrari.
En lloc de nosaltres qui farà el paper a la manifestació de l’ANC dels
“socialment” conscienciats seran Iniciativa per Catalunya quan, que jo sàpiga, encara oficialment es defineixen
com federalistes i quan algunes de les seves polítiques "socials" deixen molt que desitjar., sinó que els hi preguntin a Parcs i Jardins de Barcelona.
En definitiva ens cal
reflexió i aprendre tants dels nostres encerts com dels nostres errors. Estic segur que ho farem
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada