dilluns, 27 d’agost del 2012


CAL QUE VEIEM  MÉS ENLLÀ DEL NOSTRE MELIC.

El debat que està havent aquest dies sobre si la CUP havia d’anar o no a la manifestació de l'ANC és un debat segur que a mig termini ens farà madurar, o això espero.

Pel que fa a arguments a favor per anar a una com per anar a l’altra en podem trobar un munt però entenc que aquest no és el tema. Crec que s’hauria pogut trobar un punt d’entesa que satisfés a totes les sensibilitats però això no ha estat possible.

Per una part hi hagut l'argument  que l’alliberament nacional sempre a d’anar lligat amb l’alliberament social i per això que no podem anar amb aquells que podem considerar-los revisionistes, convergents rebotats, en definitiva aquells que defensen l'actual  status quo social.


I per dir-ho  alguna manera, l’altre part, que s’hauria d’haver treballar més algun tipus d’entesa amb l’ANC. Mai no s’ha negat les dues potes de la nostra lluita. Més jo diria en aquest animal que és l’esquerra independentista no només té dues potes sinó d’altres d’igual importància com la defensa del territori, la lluita antipatriarcal, el respecte a les llibertats individuals etc. En definitiva un model de societat centrat en l’ésser humà com a valor central en contraposició del capitalisme centrat  amb la cobdícia,  el guany com a valor absolut, etc.

Com podem conjugar aquest valors i al mateix temps reconèixer que moviments com l’ANC o el 15M tenen la seva importància? és tant fàcil com estar. Estar on es faci bullir l’olla.

Podem estar d’acord que certs plantejaments no estarem d’acord però tampoc no podem tatxar-los tots de revisionistes.  La manera de corregir o intentar incidir en els nostres plantejaments és estar on hi ha moviment, o això no és també Unitat Popular?

Per altre banda qui fa 40 anys que lluita per la independència? L’Esquerra independentista. Qui som els hereus dels independentistes que sortien al carrer els anys 80 quan érem quatre gats?   I ara quan sembla que hi ha una majoria social que està per la independència encara que sigui en el Principat,  i per tant, en certa manera podríem recollir  fruits de tants anys de lluita, ens erigim com l’autèntica i irreductible  vanguarda  que no vol que se la confongui ni barregi amb ésser polítics sense puresa ideològica o titllats de dretans.

Fem més memòria. Tot això de l’ANC no ha sorgit del no res sinó que ha estat un procés que curiosament el seu bressol va ser una CUP local en aquest cas Arenys de Munt. El 13 de setembre d’aquest any farà 3 anys de la primera consulta popular per la independència. Consulta que va donar peu a que un munt de municipis s’adherissin a aquesta iniciativa. Un fet que va posar en escac tot un Estat Espanyol i ser primeres planes a la premsa internacional. Per donar seguiment a aquesta iniciativa va sorgir l’ANC, un moviment amb moltes mancances com una poca implicació al fet territorial dels Països Catalans ni a qüestionar el model social. Però l’esquerra independentista no és en certa manera responsable que els nostres  plantejaments no hi siguin presents a l’ANC atès que encara que hi ha gent de l’EI majoritàriament no és l’opció predominant?

En definitiva és molt fàcil dir que nosaltres tenim la puresa ideològica i quedar-nos molts satisfets de la nostra integritat.

Potser si que serà la posició que segueix certa coherència  però des del meu punt de vista no és la més intel·ligent políticament parlant.

Crec que allò més intel·ligent  hauria estat que l’EI fos  present a la manifestació de l’ANC amb la nostra pancarta i amb els nostres plantejaments de caire social i rupturistes tal i com ja vàrem fer el 10J. Entenc que això no seria renunciar a res ens el contrari.

En lloc de nosaltres qui farà el paper a la manifestació de l’ANC dels “socialment” conscienciats seran Iniciativa per Catalunya quan,  que jo sàpiga, encara oficialment es defineixen com federalistes i quan algunes de les seves polítiques "socials"  deixen molt que desitjar., sinó que els hi preguntin a Parcs i Jardins de Barcelona.

En definitiva  ens cal reflexió i aprendre tants dels nostres encerts com dels nostres errors. Estic segur que ho farem

Salut!