CANDIDATURES FANTASMES I ALTRES ESPECTRES. ÈTICA I ESTÈTICA EN LA POLÍTICA

Un dels temes estrelles d’aquestes eleccions municipals han estat les candidatures fantasmes. Candidatures compostes per persones que no viuen en els pobles que es presenten.

Candidatures on els  grans partits intenten arreplegar  quatre  vots  per aconseguir   algun  conseller comarcal més o alguna subvenció.

Una pràctica utilitzada de fa temps  pel Partit Popular i que aquest any s’hi ha afegit el PSC a causa de la davallada de militants.

A de quedar clar que la normativa això ho permet, per tant no és un debat de tipus legalista,  dit això és legítim presentar-se en aquestes circumstàncies?

Segons el diccionari defineix com a legítim allò conforme a les lleis o al dret per tant aquesta condició es compleix altre cosa és si entrem amb el camp de l’ètica  o millor dit de l’estètica.

A Sant Cebrià tenim candidatures fantasmes?

El  cas que compleix  el requisit de candidatura fantasma,  és sense cap mena de dubte la candidatura del PP amb el seu cap de llista amb residència a El Masnou sense  cap propietat en el  nostre municipi.

Un altre cas seria els autoanomenats  Veïns. Una candidatura on els primers llocs de la llista són persones que ni viuen habitualment ni estan empadronats en el poble, això si, a diferència del Partit Popular aquest si tenen propietats en el municipi en aquest cas en qualitat de segones residències.

Podem entendre que una persona o persones vulguin protegir els seus interessos en aquest cas  una segona residència? És evident que si. La millor manera és presentant-se en unes eleccions municipals? Pot ser si, però el poble li interessa aquest perfil de polítics?

El poble com a tal li interessa tenir polítics o si volem dir-ho gestors de la política municipal que  governin no  només per a defensar allò que és seu sinó a més trepitjar de dilluns a diumenge  la seva escola, de la seva llar d’infants, els seus carrers, les seves entitats culturals, esportives, atendre les necessitats del dia dia dels seus habitants i si fa  falta córrer per atendre els nostre veïns en situacions  d’emergència, recordem les nevades de fa uns anys.

Una implicació que a més hauria d’estar lligada a conèixer el seu teixit associatiu.

Tot això donaria com a conclusió que per evitar aquest tipus de candidatures cal un canvi de la legislació a l’igual que es va caminar cap a  la paritat en la participació de dones i homes a les eleccions és del tot necessari que les candidatures especialment les municipals estiguin compostes  per  persones   que  estiguin al  dia a dia en els pobles  i coneguin els problemes reals de la població.

Mentre això no sigui així continuarem tenim candidatures fantasmes o altres espectres.

LES CANDIDATURES MUNICIPALS DEL NO SE / NO CONTESTO

LES CANDIDATURES MUNICIPALS DEL NO SE / NO CONTESTO

En les eleccions municipals una de les característiques és el sorgiment de candidatures on presumptament no hi ha cap ideologia on es vol diferènciar amb aquells amb “idees” poítiques a aquells  que són asèptics en teoria políticament parlant.

A partir d’aquí em sorgeixen diferents dubtes de tipus existencial, els de ni de dretes ni d’esquerres aposten per exemple per la gestió pública o preferirien externalitzar i privatitzar serveis? o els que diuen que no són polítics i es presenten a unes eleccions municipals no es presenten a unes eleccions de caire polític? O els que declaren uns ideals polítics deixen de tenir la categoria de veí i passen a un estatus diferent?

No ens enganyem discursos d’aquest tipus no amaguen una manca d’ideologia sinó un tacticisme de caire electoralista per intentar captar votants de tots tipus d’ideologia o simplement  aprofitar el descrèdit de la política.

En qualsevol cas aquest discurs apoliticista  s'alimenta  del descrèdit d'unes  elits  polítiques amb uns polítics que han estat els responsables de l’actual  crisi. Una crisi que no és tal sinó una veritable estafa on mentre s’han rescatat als bancs s’ha deixat milers de famílies al carrers. Un crítica que evidentment comparteixo

 L’altre discurs també és el clàssic  que es presenten a una eleccions per a fer una bona gestió municipal, com si els que tenen ideals polítics no fan gestió. Si fos això ja no caldria eleccions aquesta funció la podria fer una gestoria, però la gestoria hauria de prendre decisions polítiques per exemple si l’aigua s'ha  de  “gestionar” per  una multinacional com SOREA o que el poble recuperi la seva “gestió”, o si la llar d’infants sigui de titularitat pública o la subcontractem a una  empresa privada o si cedim l’escola per a fer un acte democràtic com votar malgrat que hi hagi un estat que et digui que no es pot fer.

Tots i totes ens faríem trampes si diem que des dels ajuntaments no es fa política perquè se'n fa i de la més propera a la ciutadania. 

Voldria recordar tota aquella gent que per les seves idees polítiques han sofert exili, tortures i fins i tot la mort.  Persones que simplement lluitaven per uns ideals. Uns ideals en forma de justícia social o per a la llibertat d’un poble .

Reivindico la utopia de la política que lluita per una societat més justa. La utopia dels valents que dia dia s’afronten al poder dels intocables.

QUAN LA POLÍTICA ESDEBÉ BRUTÍCIA

Un gran marxista com va ser Grauxo Marx va dir la següent frase La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar els remeis equivocats doncs aquest la manera de resumir l’actuació del nostre alcalde de Sant Cebrià el senyor Pere Vega.

No cal recordar la situació en que estem sotmesos els Països Catalans amb  3 milions de persones a la pobresa, 1,7 de milions de persones a l’atur, 150.000 desnonades en els darrers 5 anys,  190.000 persones passant gana a Catalunya segons la Creu Roja i 11.000 persones pobres preses els corruptes estan pel carrer.

Una situació gravíssima on s’està demanant un sacrifici a les classes populars mentre rescatem els bancs i els polítics professionals continuen amb uns privilegis pràcticament intactes.

Contra tot això hi ha la bona gent que pensem que des de la política de base, la quotidianitat  i la cooperació entre les persones de bona fe podem canviar la nostra realitat personal i col·lectiva.

Intentem fer entendre que  la política en si no és ni bona ni dolenta sinó l’ús que se’n fa. Un us que si es fa amb valentia i amb una ciutadania al costat pot donar els seus fruits, un clar exemple seria Islàndia o Bolívia.

Per l’altre cantó tenim la mala política que s’atreveix amb els dèbils i indulta als defraudadors.

Una d’aquesta accions de la mala política ha  estat la supressió de l’anomenada paga extraordinària de Nadal per a tot el sector públic. Cal dir que aquesta és una de tantes mesures que castiga tot el sector públic amb conseqüències en tota la societat.

També aquest sistema polític sembla que busca l’autodestrucció quan en la mateixa llei que prohibia el pagament d’aquesta paga eximia a polítics de tal sacrifici perpetuant un estatus de casta política. Una mesura més per perpetuar l’anomenada partitocràcia instal·lada en un privilegis intocables.

Malgrat això gran part d’alcaldes del nostre país no han volgut seguir aquest exemple i unes vegades forçats i altres de forma voluntària han renunciat a aquest cobrament equiparant-se al sacrifici forçat de la resta de treballadores públiques.

En el cas de Sant Cebrià ha estat en principi el primer cas.  El passat 29 de novembre el ple municipal va aprovar una moció de la CUP per la qual  l’alcalde no cobraria la paga extra i que la partida es destinaria a serveis socials de l’ajuntament per tal donar exemple en un context de desafecció cap a la classe política .

Doncs fa pocs dies  hem tingut la confirmació per boca del mateix alcalde que allò que es va decidir en Ple Municipal quedava en paper mullat.

El nostre alcalde ha decidit tirar pel dret i cobra-se la paga argumentant que la moció no estava ben plantejada i adduint un cert defecte de forma  per no tenir que complir l’acord municipal.

Sense entrar en un debat legalista, el fet és que la majoria de regidores i regidors van prendre una decisió i un vot i li agradi o no  tenia que complir si més no per legitimitat democràtica.

A partir d’aquí se’ns obren diferents interrogants...de què serveix un sistema democràtic quan es vulnera un acord d’un ple municipal?

Perquè la població ha d’assumir depèn de quines decisions quan els responsables polítics no accepten el joc democràtic?

Aquest  menyspreu el sistema democràtic crea un precedent inquietant a l’hora de desobeir la voluntat popular.

Davant d'això de corruptes, d’aprofitats i de personatges que només es miren el seu melic la nostra resposta no pot ser altre que el menyspreu, la denúncia, la desobediència  i la  mobilització davant d’una classe política insensible al patiment i ancorada en uns privilegis impossibles d’entendre per una societat que està en caiguda lliure.

Visca la terra! Mori el mal govern!

CAL QUE VEIEM  MÉS ENLLÀ DEL NOSTRE MELIC.

El debat que està havent aquest dies sobre si la CUP havia d’anar o no a la manifestació de l'ANC és un debat segur que a mig termini ens farà madurar, o això espero.

Pel que fa a arguments a favor per anar a una com per anar a l’altra en podem trobar un munt però entenc que aquest no és el tema. Crec que s’hauria pogut trobar un punt d’entesa que satisfés a totes les sensibilitats però això no ha estat possible.

Per una part hi hagut l'argument  que l’alliberament nacional sempre a d’anar lligat amb l’alliberament social i per això que no podem anar amb aquells que podem considerar-los revisionistes, convergents rebotats, en definitiva aquells que defensen l'actual  status quo social.

I per dir-ho  alguna manera, l’altre part, que s’hauria d’haver treballar més algun tipus d’entesa amb l’ANC. Mai no s’ha negat les dues potes de la nostra lluita. Més jo diria en aquest animal que és l’esquerra independentista no només té dues potes sinó d’altres d’igual importància com la defensa del territori, la lluita antipatriarcal, el respecte a les llibertats individuals etc. En definitiva un model de societat centrat en l’ésser humà com a valor central en contraposició del capitalisme centrat  amb la cobdícia,  el guany com a valor absolut, etc.

Com podem conjugar aquest valors i al mateix temps reconèixer que moviments com l’ANC o el 15M tenen la seva importància? és tant fàcil com estar. Estar on es faci bullir l’olla.

Podem estar d’acord que certs plantejaments no estarem d’acord però tampoc no podem tatxar-los tots de revisionistes.  La manera de corregir o intentar incidir en els nostres plantejaments és estar on hi ha moviment, o això no és també Unitat Popular?

Per altre banda qui fa 40 anys que lluita per la independència? L’Esquerra independentista. Qui som els hereus dels independentistes que sortien al carrer els anys 80 quan érem quatre gats?   I ara quan sembla que hi ha una majoria social que està per la independència encara que sigui en el Principat,  i per tant, en certa manera podríem recollir  fruits de tants anys de lluita, ens erigim com l’autèntica i irreductible  vanguarda  que no vol que se la confongui ni barregi amb ésser polítics sense puresa ideològica o titllats de dretans.

Fem més memòria. Tot això de l’ANC no ha sorgit del no res sinó que ha estat un procés que curiosament el seu bressol va ser una CUP local en aquest cas Arenys de Munt. El 13 de setembre d’aquest any farà 3 anys de la primera consulta popular per la independència. Consulta que va donar peu a que un munt de municipis s’adherissin a aquesta iniciativa. Un fet que va posar en escac tot un Estat Espanyol i ser primeres planes a la premsa internacional. Per donar seguiment a aquesta iniciativa va sorgir l’ANC, un moviment amb moltes mancances com una poca implicació al fet territorial dels Països Catalans ni a qüestionar el model social. Però l’esquerra independentista no és en certa manera responsable que els nostres  plantejaments no hi siguin presents a l’ANC atès que encara que hi ha gent de l’EI majoritàriament no és l’opció predominant?

En definitiva és molt fàcil dir que nosaltres tenim la puresa ideològica i quedar-nos molts satisfets de la nostra integritat.

Potser si que serà la posició que segueix certa coherència  però des del meu punt de vista no és la més intel·ligent políticament parlant.

Crec que allò més intel·ligent  hauria estat que l’EI fos  present a la manifestació de l’ANC amb la nostra pancarta i amb els nostres plantejaments de caire social i rupturistes tal i com ja vàrem fer el 10J. Entenc que això no seria renunciar a res ens el contrari.

En lloc de nosaltres qui farà el paper a la manifestació de l’ANC dels “socialment” conscienciats seran Iniciativa per Catalunya quan,  que jo sàpiga, encara oficialment es defineixen com federalistes i quan algunes de les seves polítiques "socials"  deixen molt que desitjar., sinó que els hi preguntin a Parcs i Jardins de Barcelona.

En definitiva  ens cal reflexió i aprendre tants dels nostres encerts com dels nostres errors. Estic segur que ho farem

Salut!