dijous, 21 de maig del 2015

CANDIDATURES FANTASMES I ALTRES ESPECTRES. ÈTICA I ESTÈTICA EN LA POLÍTICA


Un dels temes estrelles d’aquestes eleccions municipals han estat les candidatures fantasmes. Candidatures compostes per persones que no viuen en els pobles que es presenten.

Candidatures on els  grans partits intenten arreplegar  quatre  vots  per aconseguir   algun  conseller comarcal més o alguna subvenció.

Una pràctica utilitzada de fa temps  pel Partit Popular i que aquest any s’hi ha afegit el PSC a causa de la davallada de militants.

A de quedar clar que la normativa això ho permet, per tant no és un debat de tipus legalista,  dit això és legítim presentar-se en aquestes circumstàncies?

Segons el diccionari defineix com a legítim allò conforme a les lleis o al dret per tant aquesta condició es compleix altre cosa és si entrem amb el camp de l’ètica  o millor dit de l’estètica.

A Sant Cebrià tenim candidatures fantasmes?

El  cas que compleix  el requisit de candidatura fantasma,  és sense cap mena de dubte la candidatura del PP amb el seu cap de llista amb residència a El Masnou sense  cap propietat en el  nostre municipi.

Un altre cas seria els autoanomenats  Veïns. Una candidatura on els primers llocs de la llista són persones que ni viuen habitualment ni estan empadronats en el poble, això si, a diferència del Partit Popular aquest si tenen propietats en el municipi en aquest cas en qualitat de segones residències.

Podem entendre que una persona o persones vulguin protegir els seus interessos en aquest cas  una segona residència? És evident que si. La millor manera és presentant-se en unes eleccions municipals? Pot ser si, però el poble li interessa aquest perfil de polítics?

El poble com a tal li interessa tenir polítics o si volem dir-ho gestors de la política municipal que  governin no  només per a defensar allò que és seu sinó a més trepitjar de dilluns a diumenge  la seva escola, de la seva llar d’infants, els seus carrers, les seves entitats culturals, esportives, atendre les necessitats del dia dia dels seus habitants i si fa  falta córrer per atendre els nostre veïns en situacions  d’emergència, recordem les nevades de fa uns anys.

Una implicació que a més hauria d’estar lligada a conèixer el seu teixit associatiu.

Tot això donaria com a conclusió que per evitar aquest tipus de candidatures cal un canvi de la legislació a l’igual que es va caminar cap a  la paritat en la participació de dones i homes a les eleccions és del tot necessari que les candidatures especialment les municipals estiguin compostes  per  persones   que  estiguin al  dia a dia en els pobles  i coneguin els problemes reals de la població.

Mentre això no sigui així continuarem tenim candidatures fantasmes o altres espectres.

dilluns, 18 de maig del 2015

LES CANDIDATURES MUNICIPALS DEL NO SE / NO CONTESTO

LES CANDIDATURES MUNICIPALS DEL NO SE / NO CONTESTO


En les eleccions municipals una de les característiques és el sorgiment de candidatures on presumptament no hi ha cap ideologia on es vol diferènciar amb aquells amb “idees” poítiques a aquells  que són asèptics en teoria políticament parlant.

A partir d’aquí em sorgeixen diferents dubtes de tipus existencial, els de ni de dretes ni d’esquerres aposten per exemple per la gestió pública o preferirien externalitzar i privatitzar serveis? o els que diuen que no són polítics i es presenten a unes eleccions municipals no es presenten a unes eleccions de caire polític? O els que declaren uns ideals polítics deixen de tenir la categoria de veí i passen a un estatus diferent?


No ens enganyem discursos d’aquest tipus no amaguen una manca d’ideologia sinó un tacticisme de caire electoralista per intentar captar votants de tots tipus d’ideologia o simplement  aprofitar el descrèdit de la política.

En qualsevol cas aquest discurs apoliticista  s'alimenta  del descrèdit d'unes  elits  polítiques amb uns polítics que han estat els responsables de l’actual  crisi. Una crisi que no és tal sinó una veritable estafa on mentre s’han rescatat als bancs s’ha deixat milers de famílies al carrers. Un crítica que evidentment comparteixo

 L’altre discurs també és el clàssic  que es presenten a una eleccions per a fer una bona gestió municipal, com si els que tenen ideals polítics no fan gestió. Si fos això ja no caldria eleccions aquesta funció la podria fer una gestoria, però la gestoria hauria de prendre decisions polítiques per exemple si l’aigua s'ha  de  “gestionar” per  una multinacional com SOREA o que el poble recuperi la seva “gestió”, o si la llar d’infants sigui de titularitat pública o la subcontractem a una  empresa privada o si cedim l’escola per a fer un acte democràtic com votar malgrat que hi hagi un estat que et digui que no es pot fer.

Tots i totes ens faríem trampes si diem que des dels ajuntaments no es fa política perquè se'n fa i de la més propera a la ciutadania. 

Voldria recordar tota aquella gent que per les seves idees polítiques han sofert exili, tortures i fins i tot la mort.  Persones que simplement lluitaven per uns ideals. Uns ideals en forma de justícia social o per a la llibertat d’un poble .


Reivindico la utopia de la política que lluita per una societat més justa. La utopia dels valents que dia dia s’afronten al poder dels intocables.