dilluns, 28 de novembre de 2011

OBSESSIÓ DE FER DESAPARÈIXER TOTA REFERÈNCIA ALS PAÏSOS CATALANS


El passat 24 de novembre Sant Cebrià de Vallalta va decidir adherir-se a l’associació de municipis per la independència. Fet que trobem de vital importància tenint en compte la idiosincràsia del poble.

Quan la CUP vàrem presentar la moció,  la veritat és que no les teníem totes atès que. encara que els partits  d’obediència nacional som la majoria. els equilibris i les peculiaritats cebrianenques podrien fer dubtar d’un resultat positiu.

Per un cantó un quatripartit amb un poti-poti ideològic i  per un altre cantó un CIU que no sempre ha votat en clau nacional.

En aquesta  ocasió CIU si va fer la feina i va votar a l’igual que ho van fer els seus homòlegs en la immensa majoria de municipis on s’ha presentat la moció.

Per l’altre banda un PSC que, com era d’esperar, va posar masses impediments  com demanar substituir el concepte independència pel dret a decidir, cosa que evidentment no podia ser atès que l’associació ja té un nom i una finalitat que evidentment no seria canviat per la decisió d’un poble .

El més sorprenent va ser la posició d’ICV. Aquest grup va demanar la desaparició de  tota referència al concepte de Països Catalans si volíem el seu vot afirmatiu. Com també en aquest cas i com a mostra de “solidaritat” amb la resta de companys de govern ERC també demanava idèntic requeriment.

Podem arribar entendre que hi hagi organitzacions i persones més sensibles pel que fa a la territorialitat i la solidaritat amb la gent que estan  lluitant  per la llengua i el territori més enllà de l’Ebre i Portbou . gent com Escola Valenciana, com Acció Cultural del País Valencià, els Casals Jaume I, l’Obra balear, Aire Nou  etzètera,  en definitiva persones i entitats que lluiten per allò mateix que estem lluitant des del Principat i que a més no reben cap suport institucional, ens el contrari.

Però el que no  puc entendre és  que una organització com ERC renunciï a uns dels seus principis estatutaris com la territorialitat per una malentesa “solidaritat” entre partits que comparteixen les funcions de govern. La pregunta seria això sempre serà així o és circumstancial? . En qualsevol cas espero que en el futur ERC defensi els seus postulats amb fermesa independentment dels seus companys de viatge.

Altre cas ja va ser els “independents” de Tots per Sant Cebrià. Una agrupació d’electors amb persones de diferents ideologies, fins i tot independentistes,  que pretesament  només es van presentar a unes eleccions municipals per afers de caire local però en la pràctica han estat els més  bel·ligerants  contra tot allò que olora a independentisme fent el paper d’un partit popular en versió cebrianenca.

Una barreja de bel·ligerància  i ignorància arribant a extrems com qüestionar la unitat de la llengua o acusar els independentistes de pancatalanisme. Un discurs que perfectament seria assumible pel blaverisme valencià o el PP,  Obviant que l'opció política per la independència respecte el dret a decidir dels diferents territoris de forma democràtica, al contrari, del que asenyala la constitució espanyola que “garanteix” la “unidad de la patria” i si fos el cas per les armes o que prohibeix la federació entre Comunitats.

En definitiva una satisfacció pel resultat de la moció però amb un regust agredolç tant per unes exigències fora de lloc  d’uns i la intransigència dels altres.

salut!